Medusa 2026 bat rècords amb 185.000 assistents: així vam viure el festival des de dins

• RÈCORD HISTÒRIC — Medusa 2026 tanca la seva dotzena edició amb 185.000 assistents, 150 DJs i 9 escenaris, superant en 5.000 persones les previsions inicials. Dissabte, amb 56.000 persones simultànies, el festival va registrar la jornada més multitudinària de tota la seva història. • UN ESPECTACLE A L’ALTURA DE LES XIFRES — El Mainstage APSARAS, els drons, la pirotècnia i una producció audiovisual de gran format van marcar quatre dies en què Cullera es va convertir en un dels grans epicentres

Medusa 2026 bat rècords amb 185.000 assistents: així vam viure el festival des de dins

hace 6 días

6 min de lectura

RÈCORD HISTÒRIC — Medusa 2026 tanca la seva dotzena edició amb 185.000 assistents, 150 DJs i 9 escenaris, superant en 5.000 persones les previsions inicials. Dissabte, amb 56.000 persones simultànies, el festival va registrar la jornada més multitudinària de tota la seva història.

UN ESPECTACLE A L’ALTURA DE LES XIFRES — El Mainstage APSARAS, els drons, la pirotècnia i una producció audiovisual de gran format van marcar quatre dies en què Cullera es va convertir en un dels grans epicentres de l’electrònica. Medusa ja mira al futur: tornarà del 12 al 16 d’agost de 2027.

Hi ha festivals que durant uns dies ocupen un espai dins d’una ciutat. I n’hi ha d’altres que aconsegueixen que sigui tota la ciutat la que adapti el seu ritme al festival. Medusa pertany clarament al segon grup.

Ho notes abans, fins i tot, d’arribar a Cullera. A mesura que avances per les carreteres valencianes comencen a aparèixer cotxes carregats d’amics, música i ganes de festa. Potser són imaginacions nostres, però és difícil recórrer aquestes carreteres parlant de música electrònica sense pensar inevitablement en tot el que es va viure aquí dècades enrere. Quedarà encara alguna cosa de l’energia de la mítica Ruta del Bakalao flotant per les carreteres de València?  Potser sí. O potser simplement portem la festa massa endins i volem trobar-hi connexions. En qualsevol cas, alguna cosa es respira abans d’arribar.

I quan entres a Cullera, ja no hi ha cap dubte: aquests dies el ritme de la ciutat el marca Medusa.

Quan un festival transforma una ciutat

Les conegudes lletres de CULLERA  continuen presidint la muntanya, però durant aquests dies comparteixen protagonisme amb una altra silueta impossible d’ignorar. A mesura que t’acostes a la costa, els enormes escenaris de Medusa comencen a sobresortir de l’ skyline  del municipi.

És la primera imatge que permet entendre les dimensions de tot plegat.

Però l’impacte del festival va molt més enllà del recinte. Als carrers, supermercats, terrasses, platja i allotjaments, el ritme quotidià canvia. De dimecres a diumenge, hotels i allotjaments turístics van penjar el cartell de complet, mentre carrers i terrasses s’omplien de grups d’assistents.

Només cal observar els grups d’amics que es mouen entre el càmping i la platja per entendre el ritual: descansar, recuperar forces, comentar la nit anterior, decidir els artistes imprescindibles de la següent i tornar a començar.

Càmping, amics, platja i electrònica. Durant quatre dies, Medusa no només passa a Cullera: Cullera viu Medusa.

185.000 persones i moltes maneres de viure l’electrònica

La dotzena edició ha acabat amb 185.000 assistents acumulats durant els quatre dies , 5.000 més dels previstos inicialment per l’organització. Amb 150 DJs i 9 escenaris , el festival ha tornat a apostar per una característica que defineix molt bé Medusa: aquí pràcticament totes les tribus de l’electrònica poden trobar el seu lloc.

Dissabte es va assolir, a més, el moment de màxima afluència de la història del festival, amb 56.000 persones simultàniament dins del recinte .

I precisament aquesta dimensió permet que cadascú construeixi el seu propi Medusa.

Durant les tres grans nits vam poder passar de l’EDM al techno, del hard techno a la makina, dels sons que han definit les últimes dècades a les noves tendències que estan connectant amb una generació molt més jove.

Artistes com Wade, Fatima Hajji, Miss Monique, Dimitri Vegas, James Hype, Steve Aoki, HUGEL, Sara Landry, 4444 Four Of A Kind  o Andrés Campo , entre molts altres, van anar dibuixant un cap de setmana en què era pràcticament impossible no trobar alguna cosa sonant que et fes quedar una estona més davant d’un escenari.

Però nosaltres també teníem els nostres imprescindibles.

Tiësto: tornar a escoltar en directe una part de la nostra història

Si hi havia un nom que per a nosaltres tenia un component especialment emocional, era Tiësto . No només perquè parlem d’un dels DJs més importants de la història de la música dance. També perquè moltes de les persones que avui continuem vivint l’electrònica vam créixer musicalment amb una generació d’artistes i cançons que van contribuir decisivament a portar aquesta música molt més enllà dels clubs.

Tiësto tornava a actuar a València més de vint anys després de la seva última visita , el març de 2005. La programació de Medusa d’aquest any havia apostat precisament per recuperar part de l’esperit de l’època daurada de l’EDM, reunint noms que continuen absolutament vigents amb les noves generacions del dance.

I poder tornar a viure’l aquí tenia alguna cosa especial.

Davant d’un Mainstage ple, escoltar Tiësto era mirar al present però, inevitablement, també mirar enrere. Recordar clubs, emissores, festivals, cançons i moments personals que expliquen per què molts continuem sent aquí tants anys després.

Gràcies a Medusa, una de les grans referències de la nostra història dance tornava a sonar al nostre país. I nosaltres hi érem per viure-ho.

Del techno d’Adam Beyer als BPM de Nico Moreno, Vendex i Adrián Mills

Però si alguna cosa ens va confirmar aquest Medusa és que mirar enrere no està renyit amb voler descobrir cap on va l’escena. Adam Beyer  va tornar a representar aquella solidesa del techno que no necessita artificis per funcionar. Una manera d’entendre la pista construïda durant dècades i que continua trobant el seu lloc en festivals on conviuen públics molt diferents.

I després hi ha la velocitat: Nico Moreno, Vendex i Adrián Mills  van ser tres de les sessions que vam poder viure de primera mà i tres bons ex